| aproximació - text |
<<...L’aproximació habitual al treball de Jordi Benito sempre ha constituït un assaig d’obligat caràcter oblicu, tangencial i molt fragmentari.En algun sentit, aquesta és la característica que defineix el seu propi treball: una estètica del fragment i de l’episodi …>> |
| . |
| <<...Constitueixen una clara explicitació de la idea del fragment, un fragment que es relaciona amb l’estadi que el precedeix i que n’anticipa el futur, amb tota la implicació del factor temporal que això suposa –una idea molt propera a l’abolició del propi temps-, i una cadena de fragments que, agrupats en sèries més o menys explícites, es constitueixen en una seqüència global de la qual és difícil assenyalar-ne el primer estadi i de la qual mai no pot imaginar-se quina en serà l’etapa final, constituint, així, un segment auïllat en el temps i sense una continuïtat narrativa excessiva...>> |
| . |
 |
| <<…l’espectacularitat de les posades en escena, la implicació de nombrosíssims elements de tota mena –musicals, escenogràfics, literaris, històrics, vivencials, emotius, catàrtics, sensitius, eròtics, sagrats, dramàtics, poètics i polítics- i les referències més o menys evidents a episodis de la cultura passant pel tamís de la pròpia seducció contrasten amb el seu volgut caràcter fragmentari i residual, com intentant d’aconseguir una particular Gesamtkunstwerk a base de la desmembració dels seus components, traspassant els límits de la seva pròpia presentació per arribar a desvirtuar la seva obvietat, ensenyant els signes de la seva referencialitat pera aconseguir la seva interpretació, i intuint que els aspectes de contemporaneïtat com a esdeveniment cronològics d’actualitat però, a la vegada, sense temps figurat, fan que la retòrica aparent es canvií per el seu excés, com un assaig de guariment per sobreinformació, o per sobreabundància....>> |
|
