aproximació - text |
Sobre la trajectoria de l’obra de Jordi Benito, Manel Clot a “Les cicatrius de l’art o la lògica del desig” -“Jordi Benito. Les portes de Linares”, Metrònom, Barcelona, 1989-, escriu: |
<<...En un recorregut un xic apressat i molt lineal,la suma dels múltiples fragments ofereix la possibilitat d'efectuar un recorregut grupal per la seva trajectòria, un recorregut -pràcticament un itinerari- que gira entorn de diversos eixos consecutius, que s'inicien aproximadament pels volts de 1969-1970 i que arriben, de moment, fins avui mateix: les pintures i els objectes (1969-1971), les accions (1971-75), els esdeveniments (1976-78), les performances [agrupades en tres grans sèries en les quals es combinen el que pròpiament podem anomenar performances juntament amb unes quantes instal•lacions relacionades de manera directa, com a testimoni, com a vestigis o bé com a detritus, amb algunes d'elles: TRASA V= B.P.l.W.B.78.79. (1978-79), B.S.P. (1980-81) i la llarga sèrie dels ASSAIG PER A L'ÒPERA EUROPA (1982-84) i, en darrer terme,les instal•lacions especifiques(1986-89), en què, a part de la recurrència a materials i formes molt connotants i simbòliques, l'element musical actua com si es tractés d'un fil que les relacionés entre si, a més del fort component teatral, escenogràfic,que desprenen, caràcter intensificat per la insistència en una llum molt artificial, provocada per mitjà de l'ús de focus d'origen justament teatral...>> |